1) Escolteu
atentament les quatre versions d'un poema de Joan Oliver (Pere
Quart):
)
)
)
)
2) Busca
aquest poema i ajunta'l al bloc. Busca informació sobre el poeta
(selecciona les dades més importants i adapta-ho a les teves
paraules).
Una
nit de lluna plena
tramuntàrem
la carena
lentament,
sense dir re.
Si
la lluna feia el ple
també
el féu la nostra pena.
L'estimada
m'acompanya
de
pell bruna i aire greu
(com
una marededeu
que
han trobat a la muntanya).
Perquè
ens perdoni la guerra,
que
l'ensagna, que l'esguerra,
abans
de passar la ratlla,
m'ajec
i beso la terra
i
l'acarono amb l'espatlla.
A
Catalunya deixí
el
dia de ma partida
mitja
vida condormida;
l'altra
meitat vingué amb mi
per
no deixar-me sens vida.
Avui
en terres de França
i
demà més lluny potser,
no
em moriré d'enyorança
ans d'enyorança
viuré.
En
ma terra del Vallès
tres
turons fan una serra,
quatre
pins un bosc espès,
cinc quarteres massa
terra.
"Com
el Vallès no hi ha res".
Que
els pins cenyeixin la cala,
l'ermita
dalt del pujol;
i
a la platja un tenderol
que
bategui com una ala.
Una
esperança desfeta,
una
recança infinita.
I
una pàtria tan petita
que
la somio completa.
Joan
Oliver (Sabadell, 1899-Barcelona, 1986). Conegut com a Pere
Quart, va ser un poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista.
És
considerat un dels cinc poetes catalans més importants del segle
XX. La seva poesia ha estat vista com la més original de totes.
Les decapitacions (1934) avança el que serà després la seva
poesia: àgil, anecdòtica i atreta pel realisme, reflexava la
traumàtica experiència de la guerra civil espanyola i l'exili, amb
una visió del món tètrica.
Era
fill d'una família de la burgesia industrial, cofundador del Grup
Sabadell amb Francesc Trabal i Armand Obiols, Com a traductor, va
rebre el Premi del President de la República Francesa per la versió
d'El misantrop, de Molière. L'any 1970 va ser distingit amb el Premi
d'Honor de les Lletres Catalanes. També va rebre els premis Ciutat
de Barcelona, Josep Maria de Sagarra de Traducció i el de la
Generalitat de Catalunya de poesia. Però va rebutjar la Creu de
Sant Jordi pel seu inconformisme i la seva actitud crítica
Va
ser membre i Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua
Catalana.
3) Explica
la instrumentació de cada una d'aqustes versions:
Versió
de Lluís Llach: Piano i violi.
Versió
de Ovidi Montllor: Guitarra i piano.
Versió
d'Immigrasons: Guitarra elèctrica, bateria, guitarra i piano.
Versió
de Carles Belda: Acordió
4) Quina
d'aquestes versions us ha agradat més?
A
nosaltres ens ha agradat més la versió d'Immigrasons perquè és
més animada.
5) Quina
d'aqustes versions creieu que s'adecua més a l'esperit que devien
sentir als exiliats?
La
cançó que em decidit que s'adecua més al esperit dels exiliats és
la de Lluís Llach pel seu esperit de lluita i força que
transmet.
6) Busca
informació sobre el violoncel·lista Pau Casals, fes una síntesi de
la seva vida i inclogui el recorregut que va fer a l'exili. Quina/es
de les seves interpretacions en públic són més recordades? Quina
cançó interpretava? Busca algun vídeo sobre aquest esdeveniment i
penja'l al bloc. Per què creus que estava tan emocionat?
Pau
Casals (Vendrell, 29 de desembre 1876- San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre 1973), va
ser un dels millors violoncel·listes del segle XX,
reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i
directors d’orquestra del seu temps.
Va
mostrar ja des de la infantesa, una gran sensibilitat per la música.
El seu pare, també músic, li va transmetre els primers coneixements
musicals, que Pau Casals va ampliar amb estudis a Barcelona i Madrid.
Amb només vint-i-tres anys va iniciar la trajectòria professional i
va actuar com a intèrpret en els millors auditoris del món. Va
aportar canvis innovadors en l’execució del violoncel, i va
introduir-hi noves possibilitats tècniques i expressives. Pau
Casals també va exercir com a professor i compositor, amb obres com
l’oratori El Pessebre.
La
Guerra Civil Espanyola el va obligar a marxar a l’exili i a residir
a Prada de Conflent (França) i després a San Juan de Puerto Rico.
Pau
Casals va mantenir sempre una dedicació incansable a la defensa de
la pau i de la llibertat. Els nombrosos concerts benèfics, la
implicació en accions humanitàries i les diverses intervencions a
les Nacions Unides el van caracteritzar com un home de pau.
Una de les seves interpretacions més recordades és quan va dirigir amb 94 anys el Himne de la Pau de la ONU el 24 d'Octubre de 1971.
Una de les seves interpretacions més recordades és quan va dirigir amb 94 anys el Himne de la Pau de la ONU el 24 d'Octubre de 1971.
Jo crec que estava tant emocionat perquè ell tenia una gran dedicació a la pau i se li va donar l'oportunitat de demostrar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada