dijous, 13 de març del 2014

LLENGUA CATALANA

1. Realitzar una fitxa sobre algun dels autors següents, prenent com a model la que hem fet a classe: Agustí Bartra, Xavier Benguerel, Rafael Tasis, Pere Calders, Clementina Arderiu, Tísner, Gaziel, Lluís Ferran de Pol, Josep Palau i Fabre.

AUTOR: Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994).

BIOGRAFIA: Va ser un dels escriptors catalans més populars del segle XX també va ser contista i dibuixant. Era fill de l'escriptor i traductor Vicenç Calders i Arús Calders. De petit va viure a Sant Cugat del Vallès i al 1920 va anar a viure a Barcelona. Poc després de començar la Guerra Civil Espanyola, va prendre una postura de compromís i va començar a col·laborar amb publicacions d'àmbit polític. El 1937 s'allista voluntari a l'exèrcit de la República. Destinat a Terol va exercir de cartògraf. Va ser capturat i ingressat al camp de concentració de Prats de Molló. Va escapar i va exiliar-se primer a França i més tard a Mèxic on va viure durant 23 anys. Va rebre ajuda econòmica de Josep Carner, després del seu exili torna a Barcelona. El 1986 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el 1994 mor.

BIBLIOGRAFIA: De les seves obres destaquen "El primer arlequí" i la novel·la "La glòria del doctor Larén" "L'any de la meva gràcia" i "La cèl·lula", aquesta última no es va arribar a publicar mai. I moltes obres més que les publicà al 1984.

VALORACIÓ: Nosaltres pensem que va ser un gran escriptor, que va tenir una vida bastant dura perquè el van capturar i després va haver d'exiliar-se. Però va tenir sort de l'ajuda que li va arribar d'en Josep Carner. Pere calders va continuar escrivint tot i la guerra i no va deixar-ho ja que escriure es una part de la seva vida, i gracies això nosaltres tenim els seus contes i les seves obres per poder-les gaudir.


2. Ara agafa un mapa d'Europa o mundial i dibuixa l'itinerari de l'exili que va seguir el personatge del qual has fet la fitxa en l'activitat 1. Marca el nom de les ciutats més importants per on va passar i, en últim lloc, com a destí final, allà on va morir.


Va anar des de Teruel fins França a Prats de Molló i la Presta, després va anar a Mèxic i finalment va tornar a Barcelona allà va morir.


3. Una de les publicacions en llengua catalana més importants de l'exili fou, com ja saps, Quaderns de l'exili. Accedeix-hi en la seva versió en línia i contesta aquestes preguntes.(Entre parèntesis se t'indica l'any i el número de l'exemplar que has de consultar per trobar la informació que se't demana).

a)Explica quins foren i en què consistiren “Els últims dies del president Companys”, segons l'escrit de Manel Companys a la seva neboda Maria, filla del president. Quin aspecte t'ha impressionat més?

Els últims dies del president Companys van ser vigilats per la Guàrdia Civil. Companys l'havien agafat i torturat a Barcelona en el castell de Montjuïc. Després mor afusellat en el fossat del castell per la Guàrdia Civil.

Ens ha impressionat el fet de que moris tranquil, i en el moment de la seva mort va dir Afuselleu un home honrat que això també ens va cridar l'atenció. Les seves ultimes paraules van ser Visca Catalunya.

b)Quina importància té per a la literatura catalana l'aparició a la Universitat de Colúmbia (USA) del Dictionary of Modern European Literature?

Que la literatura catalana de la renaixença serà estudiada amb tota amplitud.

c)A quina muntanya catalana es refereix l'article “El nostre Sinaí”? On és l'autèntica muntanya del Sinaí? Per què creus que s'estableix aquesta comparació entre les dues muntanyes?

La muntanya catalana a què es refereix l'article és Montserrat,l'autèntica muntanya Sinaí es troba a Egipte. S'estableix aquesta comparació entre les dues muntanyes perquè Sinaí es una muntanya sagrada i quan Verdaguer anomenava a la muntanya Montserrat “El nostre Sinaí” es referia a que Montserrat per a nosaltres es la muntanya sagrada del nostre país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada